dimecres, 19 de novembre de 2014

Pells

9 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Escrius amb el tacte el que llegirà la pell.

Jaume ha dit...

I en canvi, les carícies, sempre molt millor a cau d'oïda…
Genial.

XeXu ha dit...

I si criden carícies perquè ens hauríem de tapar les orelles? Carícies sempre!

Núria Pujolàs ha dit...

Xavier...m'encanta!
Jaume...i tant!!!un petó!
Xexu...sempre que no esgarrapin!...;)

Helena Bonals ha dit...

No pots fer com Ulisses!

cantireta ha dit...

Sóc una esdrúixola: Carícia per als sentits.

Oh... ;-)

joan gasull ha dit...

carícies que convoquen monosíl·labs repetitius

Glo.Bos.blog ha dit...

Escoltem els crits de la pell, fins que esdevinguin murmuris i gemecs.

Núria Pujolàs ha dit...

Helena...no gosaria pas!
Cantireta...i tant que ets esdrúixola!
Joan...sí,sí,sí!
Glòria...escoltem-los!