dilluns, 24 de febrer de 2014

Jo tenia un somni

Jo tenia un somni.

Era ambiciós
i creatiu.

L'altre dia 
hi vaig veure un cartell
que deia:

tancat per reformes.

dilluns, 3 de febrer de 2014

Passa núm. 50

Òndima! aquesta passa enceta un nou capítol: 5. LA COMUNITAT HUMANA TRONCAL.
I és una de les passes més llargues que hem tingut fins ara. Però (permeteu-me una espurna vulgar davant la transcendència d'aquesta entrada) això de la llargària ja sabem que no és el més important, oi?

50. " Amb les seves capacitats pròpies originals, la humanitat s'ha multiplicat, de manera sorprenent, més enllà dels límits característics de les altres espècies vivents. I ha generat una gran complexitat organitzativa interna. Podem detectar, amb diferents noms històrics, un poderós tronc central d'avanç i de cessió, sempre condicionada, de sobirania de baix a dalt, on l'«a dalt» no és supremacia, sinó dependència de l'«a baix»: el castell humà de les comunitats bàsiques. Una comunitat troncal és general, genuïna, generativa, no és especialitzada, ni muntada, ni mecànica. Pretén fer front a les dimensions principals de la vida dels humans amb creixent radi d'influència a mida que es puja al castell o a l'arbre, fins a arribar a la humanitat sencera. Cadascuna, un cop madura, esdevé una nova entitat diferent de la de les anteriors, és sobirana en el seu àmbit i mereix un respecte i una atenció prioritaris, respecte d'altres realitats socials. En cada nivell (o subnivell) es dóna un tipus propi de comunitat troncal, imprescindible per bastir els nivells (i subnivells) següents, quan ho vulgui la voluntat lliure dels nivells immediats inferiors. Altrament, cauen. A més d'aquest tronc ferm, es desenvolupa un ufanós brancam de comunitats humanes especials o sectorials. Mereixen tota autonomia, tot respecte i tota atenció, però sempre supeditades a les bàsiques en allò que els afecti (a les bàsiques)."

Cent passes d'una via d'humanitat
Lluís M.Xirinacs