dijous, 12 de març de 2015

Anem a Menorca


Fa anys que tinc un somni: anar a Menorca.
Doncs imagineu-vos si s'associa amb un altre somni: presentar un llibre meu. 
Buf!...Llavors és un somni al quadrat o elevat a l'enèsima potència!
Si teniu amics a Menorca us convido a fer córrer la informació.

Gràcies, vida!
Gràcies, Llucia Palliser!

8 comentaris:

Usuari_1 ha dit...

En quina llibreria de Barcelona el puc trobar?

xavier pujol ha dit...

Si hi afegeixes una ensaïmada, si t'agrada el dolç i un tall de formatge si t'agrada el salat, el somni és total.

joan gasull ha dit...

els somnis són sempre al nostre abast.....molta sort i ja que ets allà no deixis de provar la pomada

Glo.Bos.blog ha dit...

Waw! a Menorca, nena, segur que els deixes bocabadats.
Que vagi molt bé!

Lucia Palliser ha dit...

Aquesta al.lota va deixant emprenta tan com passa... L'esperem ja un quants per aquí.

Núria Pujolàs ha dit...

Usuari_1 El pots trobar a la llibreria Ona (Gran de Gràcia, 217)...però també el vaig veure a la Casa del Llibre de la Rambla i l'hauries de trobar sense problema a qualsevol llibreria (si no el tenen te'l portarien si l'encarregues)...gràcies per preguntar! No saps pas la il·lusió que em fa!

Xavier...així ho faré per tu! Una abraçada, maco!

Joan..brindaré per tu! Un petó!
Glòria...crec que seran ells els que em deixaran bocabadada!

Llucia...aix, déu meu!...que ja et vaig dir que només faig metre cinquanta-nou!...ets un tresor!

Jordi Vila ha dit...

També a Menorca hi ha moltes Menorques. Als extrems, la que enamora i de la que se'n fuig. Entremig un allau de grisos amb espurnes efímeres de colors vius. Miramelsmots a Ciutadella movia nerviosament els braços com si volgués abraçar l'instant més enllà dels silencis tímids. Cercava complicitats difícils. L'acompanyaven els ulls brillants, el somriure seductor, la paraula enginyosa i, sobretot, la veu pausada carregada de promeses. Fora del cercle de picades d'ullet literàries, em va semblar una dona valenta disposada a cremar les distàncies virtuals que se li acumulaven a la xarxa. S'ha deixat agombolar de noms i paisatges que li han obert portes, vivències i potser, fins i tot, cors.

Núria Pujolàs ha dit...

Jordi...molt bonic i cert el que dius!...gràcies per ser-hi!