dimarts, 27 de setembre de 2016

Vinagreta

No reconec els instruments
tampoc saben com em dic.
Diria que és l'ànima
feliç
perquè li han acceptat el currículum
per conduir el meu cos.
M'ha dut
a batzegades
a un llac de signes
marcats per una calma
fictícia i embustera que,
de nit, compra onades al mar
i fa estraperlo amb les meves ànsies.
Diria que ella
balla enganxada a l'esquena
com un pop
que fa dies que s'ha apuntat a swing
per conèixe't les passes.
Faig vinagreta
de les teves pors
i hi poso la sal de la llibertat.
Sé que volaràs
i fa goig i raspera.
Una àguila em tira un "piropo"
i em giro,
amb cara de guineu,
per enviar-li un vers,
el d'avui,
lleuger, de plom.